diumenge, 29 de desembre del 2013

BOMBOLLAVÀ

Últimament, els caps de setmana es converteixen en temps de calma i creació, desenvolupant les aficions de cada una.

Assistir a l'obra de Pep Bou “Bombollavà”, al Teatre Lliure, un divendres al vespre, esdevé un d'aquells petits plaers. Un gran descobriment pel que fa a l'espai i l'emoció enorme de poder gaudir d'aquest gran espectacle. Tot just a l'entrada, ja t'adverteixen que s'hi ha d'entrar en grup, així la sala, ben humitejada, conservarà l'ambient idoni per tal que la màgia de les bombolles de sabó no s'esvaeixi. Un cop asseguts, ja es respira alegria; petits neguitosos, volent seure endavant, més endavant, per veure-ho i viure-ho al màxim, adults silenciant els mòbils i comentant la vivència del dia anterior, llums apagades i COMENÇA!

Ohhhhh a l'escenari hi ha en Dani Espasa (piano i acordió) que dirigirà a Oriol Aymat (violoncel i “xerrac”) i Xavi Lozano (flautes del món i estris quotidians). Recentment coneguts a concerts íntims i places a l'aire lliure, fan que obrim els ulls com a taronges i les orelles, ja que no tenen intenció de parar de tocar durant tot l'espectacle, en directe.

I de sobte apareix en Pep Bou, vestit d'un blanc imponent i les seves bombolles de sabó, preparades per que el públic quedi bocabadat. Lentament et deixa entreveure que aquella hora i mitja serà trepidant.






Tubs llargs, transparents, que van apropant-se al sabó que balla dins els recipients, repartits per tot l'espai. I per que enganyar-nos, tothom espera aquella primera bombolla, ben grossa. Ens fa esperar una mica, fent-ne de petites, i de sobte: PAAAAM! A partir d'aquell instant, serà un ball de bombolles, anar formant camins, pentagrames, pantalles en aparells ben estrambòtics... S'hi poden entreveure colors, fragilitat i al mateix temps seguretat en un home que sap el que es fa, sempre somrient, còmplice, equilibrista de sensacions...

Imatges extretes de la web del Teatre Lliure
 

Un espectacle recomanable al 100% i que romandrà poc temps a Barcelona. Aprofiteu-ho i aneu-hi!!! En sortireu amb els ulls brillants i aquell somriure d'infant, que tant ens fa falta als adults.

Us deixo el link del Teatre Lliure...


                                                                                                           Raquel i Maria

divendres, 27 de desembre del 2013

UNA MICA DE NOSALTRES...

Tot va començar fa uns vuit anys, aproximadament, al bar d'Educació de l'Autònoma.
Després de moltes hores de conversa, explicant-nos la vida, vam arribar a la conclusió que moltes experiències personals ens unien.
Per què no començar un camí plegades?
Els camíns de la convivència, de viatges, d'aficions, de festes, de reflexions i d'un llarg etcétera, ens han dut a crear aquest espai que omplirem amb el bagatge aconseguit, juntament amb la necessitat i ganes de plasmar i compartir la nostra filosofia de vida.;)


Maria i Raquel